Vés al contingut

Johann Lukas von Hildebrandt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohann Lukas von Hildebrandt

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Johann Lucas von Hildebrandt Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1668 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1745 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Viena
Linz
Salzburg
Znojmo Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Activitat1683 Modifica el valor a Wikidata - 1745 Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Johann Lukas von Hildebrandt (Gènova, Itàlia, 14 de novembre de 1668 - Viena, Àustria, 16 de novembre de 1745) va ser un arquitecte austríac.

Biografia

[modifica]

Hildebrandt va néixer a Gènova (Itàlia) el 1668. La seva mare era italiana i el seu pare, alemany. Va estudiar sota la tutela de Carlo Fontana a Roma i posteriorment va estudiar enginyeria militar i civil sota la tutela del Príncep Eugeni de Savoia. També va estudiar enginyeria militar a Piemont. Hildebrandt arribaria a ser un dels arquitectes favorits del Príncep Eugeni.[1]

El 1696, Hildebrandt es va establir permanentment a Viena, on va treballar per a famílies nobles com els Daun, els Harrach, els Schönborn, els Starhemberg i per al Príncep Eugeni.

El 1700, Hildebrandt va ser nomenat enginyer de la cort del Palau Imperial de Hofburg i el 1723 va obtenir el lloc d'arquitecte de la cort. No obstant això, a Hofburg havia de competir amb Johann Bernhard i Joseph Emanuel Fischer von Erlach, per la qual cosa va treballar principalment per a aristòcrates. A diferència dels treballs monumentals de Fischer von Erlach, les obres de Hildebrandt van ser de menor escala i van incloure més elements decoratius.[1] Així mateix, combinava els estils italià i francès i va contribuir a desenvolupar l'estil barroc al sud d'Alemanya i Àustria.[1]

El Belvedere Alt, un dels palaus més coneguts d'Àustria.

Hildebrandt també va participar en projectes que eren desenvolupats per altres arquitectes, com ara l'Abadia de Göttweig, el Palau de Weissenstein i el Palau Schwarzenberg.

Entre 1713 i 1716, va treballar per a la poderosa família Kinsky, construint la seva residència a Viena, el Palais Kinsky. A partir de 1723, es va convertir en l'inspector general dels edificis imperials. Les seves obres més conegudes són els Palaus Belvedere: El Belvedere Alt (1721-1722) i el Belvedere Baix (1714-1716), tots dos encarregats pel Príncep Eugeni.

Hildebrandt va construir nombrosos palaus a Viena. Així mateix, va dissenyar edificis religiosos de gran importància, com ara la Peterskirche i la Maria Treu Piaristenkirche, ambdues a Viena.

Obres destacades

[modifica]
  • 1695–1698: Stadtpalais donis Prinzen Eugen (avui seu del ministeri de Finances), Viena, Àustria;
  • 1699: Sankt Laurentius, Gabel, República Txeca;
  • 1701–1702: Schloss Ráckeve, Hongria
  • 1705: Schloss Nebilau, nur Pläne;
  • 1705–1706: Palau Starhemberg-Schönburg, Viena;
  • 1708: Herrschaftlicher Gutshof für Graf von Mercy, Bruck an der Leitha;
  • 1704-1709: Capella de Loreto, Rumburk, República Txeca;
  • 1706–1710: Palau Auersperg, Viena, mit Hilfe von Johann Bernhard Fischer von Erlach erbaut;
  • 1710: Schloss Laxenburg (Blauer Hof), Niederösterreich;
  • 1708–1711: Schloss Prugg, Bruck an der Leitha;
  • 1714–1716: Palau Belvedere Baix, Viena;
  • 1716: Piarist Church of Maria Treu, Viena;
  • 1714–1717: Pfarrkirche Pottendorf
  • 1712–1717: Palacio Schönborn, Göllersdorf, Àustria;
  • 1717–1719: Geheime Hofkanzlei (Bundeskanzleramt), Viena;
  • 1719: Entwurf donis Zwiebelhelms der Pfarrkirche Furth bei Göttweig;
  • 1719: Gesamtplan für Stift Göttweig, Bau 1738 eingestellt
  • 1710–1720: Cripta Imperial de Viena;
  • 1702–1722: Savoy Castle, Ráckeve, Hongria;
  • 1697–1723: Palau Schwarzenberg, Viena;
  • 1720: Schloss Porrau (1720), Jagdschloss, heute Forsthaus
  • 1721–1723: Palau Belvedere Alt, Viena;
  • 1718–1725: Deutschordenskirche Heilig Kreuz (Priesterseminarkirche), Linz, Àustria;
  • 1713–1726: Palau Kinsky, Viena;
  • 1729: Schloss Hof, Schloßhof, Àustria;
  • 1723–1730: Palau Hofburg, Reichskanzleitrakt, Viena;
  • 1730: Pfarrkirche Aspersdorf
  • 1702–1733: Església de Sant Pere, Viena;
  • 1727–1735: Palau Harrach, Pavelló i Januariuskapelle, Viena;
  • 1739–1741: Kapelle am Nikolaus-Dom in Tyrnau (Trnava, Slowakei);
  • 1740–1741: Església parroquial, Göllersdorf, Àustria;
  • 1743: Festungskirche St. Anna, Slavonski Brod;
  • 1720–1744: Residència Würzburg, Würzburg, Alemanya;
  • 1750: Haus zoom Goldenen Adler, Breslau, Polònia;[2]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Hildebrandt, Johann Lukas von». [Consulta: 21 desembre 2018].
  2. «Johann Lukas von Hildebrandt». archINFORM. [Consulta: 6 octubre 2013].